El desenvolupador forma part del codi: No existeix el desenvolupament objectiu. El programari no és una eina, sinó l’empremta binària de l’estat mental, la pressió arterial i la ràbia del programador aquell dia.

El caos és sagrat: Si un algorisme és massa transparent, resulta sospitós. El veritable codi gonzo és com una jungla: perillós, fosc, i només el seu creador sap on són les trampes.

Proves al servidor de producció: Les proves unitàries són l’esport dels covards i els buròcrates. L’autèntic programador gonzo depura directament en producció, enmig dels crits dels usuaris.

La documentació és ficció: Els comentaris afegits al codi no són explicacions, sinó monòlegs interiors, manifestos polítics o crits d’auxili. Qui no entén el codi no és digne d’utilitzar-lo.

El punter (pointer) és el senyor: Utilitza un llenguatge de programació en què no et limitin! La gestió directa de la memòria és la garantia de la teva llibertat. L’ús de tipus segurs només és una cadena. Utilitza les adreces de memòria com si no hi hagués demà. El Memory Leak és el teu crit que ningú no sent.

Arquitectura basada en cafeïna: La qualitat del codi és directament proporcional a la quantitat d’estimulants consumits i inversament proporcional al nombre d’hores dedicades a dormir.

El missatge d’error com a art: El missatge d’error no ha d’ajudar, sinó impactar. L’usuari ha de sentir el menyspreu de la màquina i del seu creador en cada Runtime Error.

No netegis mai (Refactor): Allò que vas escriure una vegada en estat de trànsit és sagrat. Si ho toques perquè sigui «més bonic», mates l’ànima del programari.

El termini només és un suggeriment: El programador gonzo no treballa segons el rellotge, sinó que cavalca les onades de la inspiració i el pànic. El codi està acabat quan el desenvolupador s’ensorra.

El programari ha de ser imprevisible: En un bon programa gonzo sempre hi ha una mica d’atzar. Si cada vegada que es prem un botó passa el mateix, és un producte industrial avorrit, no pas art.

Responsabilitat? Exclosa: L’acord de llicència ha de constar d’un únic punt: «Si arrenca, és problema teu.» El desenvolupador no és Déu, només un testimoni de la destrucció de la màquina.

L’estratègia de sortida: Quan el projecte s’enfonsi, no donis explicacions. Esborra l’historial de Git, crema el disc dur i busca un lloc a Mèxic on no hi hagi cobertura mòbil.